Banalitat del Mal

Karl Adolf Eichmann, Jerusalem. Judici israelià sobre la responsabilitat en l’Holocaust:

“No perseguí a los judíos con avidez ni con placer. Fue el gobierno quien lo hizo. La persecución, por otra parte, sólo podía decidirla un gobierno, pero en ningún caso yo. Acuso a los gobernantes de haber abusado de mi obediencia. En aquella época era exigida la obediencia, tal como lo fue más tarde de los subalternos.”

Günther Anders (marit de Hannah Arendt) escriu en 1961 una carta dirigida a Klaus Eichmann, fill de Karl Adolf Eichmann:

“Seres tan abominables como su padre o como usted mismo no han surgido por casualidad en nuestro mundo actual, sino que los Eichmann son muy significativos del estado actual de nuestro mundo, e incluso inevitables”

“La experiencia misma de nuestra impotencia representa todavía una oportunidad, una oportunidad moral positiva (…) En el shock de nuestra impotencia habita, por así decirlo, un poder de advertencia”

Karl adolf Eichmann, va morir el 1962.

“Tuve que obedecer las reglas de la guerra y las de mi bandera. Estoy listo.”

3 respostes a Banalitat del Mal

  1. [...] la guerra des del castell. Si els fets són rebuts com ficcionals no hi pot haver molta esperança. La banalitat del mal, Eichmann a [...]

  2. [...] la guerra des del castell. Si els fets són rebuts com ficcionals no hi pot haver molta esperança. La banalitat del mal, Eichmann a [...]

  3. [...] la guerra des del castell. Si els fets són rebuts com ficcionals no hi pot haver molta esperança. La banalitat del mal, Eichmann a [...]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.