The final stage of Rwandan “normalisation” began with the return of the refugees from Zaire and Tanzania at the end of 1996 and the fight against the guerrilla war. (…) The refugees had stayed for more than two years in camps dominated by the people responsible for the genocide. For two years the anti-tutsi thinking had been repeated and broadcast there1.
Assegurar la defensa del país i d’aconseguir recursos econòmics suficients per llevar-se la tutela occidental2, son els dos objectius principals del FPR en matèria exterior. El problema interior d’un règim no social -basat en la minoria principalment tutsi- és la necessitat de repressió constant i d’una bona marxa econòmica. Aquestes característiques donen una única opció a l’oposició hutu, l’acció armada per tal d’aconseguir un equilibri en pau o un girar la truita. I en aquest punt és on el conflicte torna a començar, com una espiral… La impunitat de les accions del FPR en els països veïns, principalment a la R.D. del Congo, ha ajudat als grups hutus poderosos a guanyar simpaties. Inclús, front al concepte de Tutsiland, part dels refugiats hutu junt als bahutu comencen a parlar de Hutuland. Creure que aquesta retòrica no portarà a la reactivació del conflicte és ser certament optimista.
_________________________________
1MAMDANI, 2001, p. 243.
2DOOM GORUS p39
[...] ser ara els hutus estiguen passant per aquest trauma, i coneguen bé el que estic dient. I pot ser hauríem de [...]
[...] 2 Tot i això, sembla evident que mentre els hutus van morir com a individus, els tutsi van ser assassinats com a grup5. Dos vessants d’un mateix projecte definit. El resultat, ben gràfic, es pot veure en la composició del EPR (forces armades del FPR, sovint anomenat en anglès com RPA) a partir del 1995. La major part eren orfes (o “menors no acompanyats”6) que tenien raons personals per oposar-se al dictat del Hutu Powa!. Per si calia llançar més llenya al foc, el nucli dels que després perseguirien als hutus fins Kisangani eren els Inkontanyi. Un problema brutal per als posteriors intents de desmobilització. L’odi engendra odi. [...]