Què fem amb la informació? Quin paper hem de donar als mitjans? I essencialment amb quina precaució hauríem d’actuar front a un conflicte excessivament contemporani com el dels Grans llacs?
La cobertura dels conflictes, sovint, està sotmesa a quelcom que podríem denominar (quasi) atzarós. Els factors de “noticiabilitat” són eixos grans desconeguts. Sols cal adonar-se’n que al mateix temps que Ruanda, van succeir a l’Àfrica tres o quatre fets força importants dels que es va passar de llarg.1
Es conegut que les elits de poder, siga quina siga la seua especificitat, tenen a la seua disposició recursos simbòlics especials2 i essencials al mateix temps. Tenen a la seua disposició un abundant capital simbòlic . El constant flux d’informació governamental o de sectors associats a les elits (Agències i/o agenda setting) és un recurs eficient per farcir d’informació barata els mitjans de comunicació i fixar els temes i els límits del debat sobre aquestos. Kapuscinsky i altres han assenyalat el borreguisme, per ser clars, de la cobertura informativa de tot tipus, però especialment les internacionals. El desconeixement i el racisme implícit de les elits internacionals -blanques en absoluta majoria- ens aboca a definicions dels conflictes africans en termes de tribalisme o d’ètnia. És un bon moment per reqüestionar-se les causes globals dels conflictes locals al est d’Àfrica: el predomini en l’anàlisi dels culturalismes locals antagònics i absència de les desigualtats globals.
Per altra banda, si reduïm l’àmbit d’acció al conflicte ruandès, observem el control de diverses formes de comunicació, així com de diversos mitjans, per part de les elits del govern hutu durant els primers anys noranta. La radio televisió des Mille Collines (RTML), tan estudiada, va fer el paper de mitjà privat al servei del govern i del Akazu3. La famosa emissora junt amb Radio Rwanda, emetia en francès -amb continguts moderats- i en kinyaruandès -amb continguts molt més brutals doncs la destinació era l’audiència de casa; no calia amagar-hi res. Ningú va impedir la difusió dels seus missatges brutals quan haguera estat perfectament factible mitjançant interferències…4
2 VAN DIJK, 2003, p. 72
3– la connexió d’ambdós es provaria en el posterior exili d’Agathe Habyarimana amb el director de la RTML.
4 PIZARROSO QUINTERO, 2005 , p.162
[...] Per tal d’explicar millor el que vull dir, voldria introduir el capital simbòlic de Bourdieu i el domini d’aquest com a una eina – d’interpretació amb bases marxistes- de la mobilització semiòtica d’un grup. Mobilització que sovint no és més que pura manipulació. [...]
[...] Per tal d’explicar millor el que vull dir, voldria introduir el capital simbòlic de Bourdieu i el domini d’aquest com a una eina – d’interpretació amb bases marxistes- de la mobilització semiòtica d’un grup. Mobilització que sovint no és més que pura manipulació. [...]