The church was a direct participant in the genocide (…) priest were also divided between those who were targeted in the killings and those who led or facilitated the killings (…) Lutheran minister: “Everyone had to participate. To prove that you weren’t RPF, you had to walk around with a club. Being a pastor was not an excuse”. Priest who had condemned the government (…) were among the first victims1. A més, “27 of the priests in Goma sent a letter to the pope in 2 August 1994, claiming that the massacres in Rwanda were “the result of the provocation and of the harassment of the Rwandese people by the RPF”2. La precaució que deduïm en aquest cas es que l’alta participació de l’església en el genocidi es deu a que tots aquells que no volien participar o que criticaven les accions estaven ja morts. No hi havia ja diferencia entre govern i església.
Res quedava ja de l’antiga resistència de la jerarquia ruandesa front a l’església. L’església, i especialment els pares blancs, s’havien establert com una institució atorgadora d’identitat, potser la més important. Aquesta situació venia a confirmar la frase popular en kinyaruandès, que diu que “la predicació a l’església va reemplaçar la cultura”.
___________________________________
1MAMDANI, 2001, p. 226.
2Íbidem.
[...] participar en el genocidi, molt sovint era la d’haver acomplit allò que li deien. A més, el paper de l’església –actiu- va fer que la culpabilitat es dispersara en l’organització burocràtica. El [...]
[...] que va precedir al genocidi va ser institucionalitzat pel poder colonial, l’Estat i l’Església”. A ningú pot vindre-li de nou doncs incorpora moltes de les anàlisi posteriors oblidant entre [...]