Poder del FPR

Hui per hui, els membres del FPR s’han fet amb el control de les finances   i i l’economia del país. Retornant a la concentració de poder en poques mans com abans fera el Akazu. Inclús s’han generat intents fallits de colp d’estat el 1997 i el 1999, símbol del descontent d’una part de les elits.

Aquest grup polític, recolzat cada vegada amb més presència pel EPR, té l’origen als caps de refugiats tutsis a Uganda (principalment als de Nyakivara i Rucinga). D’aquestos dos indrets provenen la majoria de les figures principals de l’actual política ruandesa, son els dos camps de refugiats més antics. És a dir, el poder -el FPR- està format principalment pels membres de la primera diàspora, un dels grups de refugiats. En cap cas ells son Tots els tutsi com han fet creure sovint.

A més, pensem que els discursos dels líders del FPR no han variat: diuen que ja no hi ha pràcticament cap refugiat tutsi en el Congo. Que sols queden Interhamwe i ex membres del les forces armades de Ruanda, que han de ser eliminats encara que usen escuts humans. Obviant el drama dels refugiats hutus/tutsis i dels autòctons de la zona.

Per això, el FPR ha acorralat als refugiats fins a més de 1000km de distància de la frontera amb Ruanda. Especialment durant les estapes de recolzament a  “La Luminaria”-Kabila- però també quan aquest ja havia aconseguit el poder. El resultat són les situacions que es poden veure -amb tota la seua càrrega de drama humanitari- en Diarios de kisangani. S’afgeix també el recel dels antics companys ugandesos, molts d’ells ja còmodament instal·lats junt a grans homes de negocis ruandesos, a Kinshasha.

Assegurar la defensa del país i aconseguir recursos econòmics suficients per llevar-se la tutela occidental¹, són els dos objectius principals del FPR en matèria exterior. El problema interior, és que es tracta d’un règim no social -basat en la minoria principalment tutsi- que té la necessitat de repressió constant i d’assegurar la bona marxa econòmica. Aquestes característiques donen una única opció a l’oposició hutu: l’acció armada per tal d’aconseguir un equilibri en pau o un girar la truita. I en aquest punt és on el conflicte torna a començar, com una espiral… La impunitat de les accions del FPR en els països veïns, principalment a la R.D. del Congo, ha ajudat als grups hutus poderosos a guanyar simpaties. Inclús, front al concepte de Tutsiland, part dels refugiats hutu junt als bahutu comencen a parlar de Hutuland. Creure que aquesta retòrica no portarà a la reactivació del conflicte és ser certament optimista.

_________________________________

Referències Bibliografia

1DOOM GORUS, 2001, p. 39