Poder Hutu

Afirmem l’existència d’unes elits hutus, que vindria a desmentir la teoria de la revolució social hutu i a confirmar la lluita política com a motor de canvi.

Aquestes elits procedents del nord, s’havien ja incorporat en l’estat colonial alemany però sempre amb lleugera subordinació d’estatus front als tutsis. El seu ascens, així com la seua pervivència, es deu a l’economia de comerç amb els països del nord, l’alliberament de la servitud tutsi i l’educació impulsada per l’estat colonial i els missioners.

Aquestes elits, madures ja en els anys 90, eren en molts casos descendent d’un sistema educatiu de qualitat (al voltant d’un 20% era dedicat a l’educació, 320.00 alumnes en primària) instal·lat per la metròpoli ,suposadament, per a contrarestar les intencions independentistes dels tutsis afavorint a un grup social “més mal·leable” i amb aclaparadora superioritat numèrica ¹

Havien millorat per tant les seues condicion de partida, però no les d’arribada. Es veien en un país difícil, amb una fam creixent, una gran densitat de població, tensions polítiques internes, poques esperances i molts afectats de prop pel sida. S’afegia també l’amenaça constant “exterior”(FPR).

D’aquestes situacions naix el Hutu Power, a partir de la racialització de les diferències econòmiques i polítiques. Aquesta ideologia es va convertir en l’hegemònica durant els primers anys noranta. L’emergència del Hutu Power com una tendència de nacionalisme radical en el marc poscolonial va ser l’evidència de que la lluita per la descolonització no havia estat exitosa en reconfigurar la identitat Hutu i la Tutsi en identitats polítiques² . L’objectiu de l’extraordinari esforç de propaganda era reracialitzar el grup tutsi, recuperant els ideals del primer període colonial però a la inversa.

________________________________

Referències Bibliografia

1MASEGOSA, 2007, p. 27

2MAMDANI, 2001, p. 189