La violència estructural per a Ruanda és un tret ben característic. Una cosa que molta gent desconeix, i que pot ajudar a fer-nos una idea mínima d’esta tensió vital, és l’existència d’atemptats terroristes (incloent explosions constants) des que va començar la guerra el 1993. La diferència en aquest cas és la freqüència i el caràcter estructural que acabe d’assenyalar. Vull remarcar dues coses importants. Per una banda, l’exclòs – ja siga colonitzat, explotat o tot al mateix temps- no escolleix la violència1 . La seua posició exterior al sistema, li atorga un estatus d’objecte fora de la història. Així ho ha estat i ho està un continent sencer. Abans ho estava pel retràs – la no història- i ara pel primitivisme, el tribalisme, i la (im)potència econòmica. Per l’altra, també volia introduir la profundització dels últims anys. Tant és així que el creixement econòmic de la zona dels grans llacs dels setanta i vuitanta sols ha fet que augmentar la pobresa i la desigualtat a la zona.2
[...] 1 El racisme,si no ho entenc mal, seria una resposta de control burocràtic al mateix temps que una resposta eficient i recognoscible front a l’entrada en un joc econòmic mundial en un estat que ja hem comentat [...]